BENIFAIÓ
Situat a la comarca de la Ribera Alta, al límit de la Baixa i l’Horta de València, l’orografia de l’actual terme municipal de Benifaió s’estén en una plana del terreny que limita per l’oest amb una serra de turnos suaus, on el cim més alt és el Besori, i per l’est els aiguamolls que envolten l’Albufera; planícia que forma el pas natural entre Valencia i les ciutats d’Alzira i Xàtiva.
No ens pot estranyar que si abans ens creuava la via Heraclea dels ibers, aprofitada després pels romans amb el nom de Via Augusta, ara ho facen les carreteres N-340 i la C-3320; el ferrocarril de València a Xàtiva i el de via estreta de València a Castelló de la Ribera. Actualment s’hi troba en construcció el tram Benifaió-Picassent de l’AVE. També travessen el terme la sèquia reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria.
Poblat des d’antic, com ho demostren les restes de l’Eneolític, així com també de l’Edat del Bronze, és el període de romanització el que ofereix el més clar signe de poblament en forma d’una gran vil.la rústica, de què podem destacar la troballa, l’any 1922, d’una ara romana dedicada el déu Mithra (cedida al museu de Belles Arts de Sant Carles de Valencia), i d’un esplèndid mosaic bicrom (segles I-II), extret l’any 2001 i dipositat actualment al Museu de Prehistòria i de les Cultures de Valencia (Beneficència). Les troballes arqueològiques d’aquesta vil.la ofereixen una seqüència cronològica de principis del segle I fins a les acaballes del IV.
Del període islàmic ens resten dos excel.lents mostres de torres de guaita i defensa: la torre de la Plaça i la de Mussa (o de l’Horta), probablement dels segles XI-XIII, restes d’assentaments humans en forma d’alqueria qarya.
Després de la conquista cristiana per Jaume I, al Llibre del Repartiment hi consta la donació del Raal de Fayo, a F. Deiç (el 7 de maig de 1238), i el d’una alquería: “…a els prohòmens de Barcelona que romangueren en l’exèrcit amb Nós,…l’alquera de Beniayho” (el 13 de juny de 1238), que corresponen, segurament, a l’actual Benifaió. Lloc que, de forma més clara, trobem documentat l’any 1259, i també el 1276. L’any 1304 pertanyia a Bartomeu Matoses, el 1338 a Pardo de la Casta, i l’any 1348 a Maria Lladró de Vidaura. Passà posteriorment als Jofré i l’any 1612 als Falcó de Belaochaga, que posseïren el senyoriu fins el 1872.
D’aquest passat històric encara en queden vestigis: les probables sitges, o graners, medievals que s’estenen a sota la mateixa plaça; la casa palau dels Falcó, del segle XVII; l’església parroquial que conserva una arcada gótica de l’anterior fàbrica- i el molí vell, ambdós del XVIII; l’estació de ferrocarril, del XIX; i ja en el segle XX, el safareig (1926), el mercat (1929), i l’ermita (1961), entre d’altres.
LLOCS D’INTERÉS
Torre de Mussa
Coneguda també com la torre de l’Horta, es troba als afores de la població.
Vil·la rústica romana
Les restes d’una luxosa vil·la romana (segles I-IV), a prop de la Via Augusta, coneguda amb el nom de Font de Mussa, es troben als afores de la població.
Torre de la Plaça i Casa-palau dels Falcó
És un magnífic exemplar de torre musulmana del seglesXII-XIII. Restaurada en 1996, conté una col·lecció museogràfica permanent.
Estació de Ferrocarril
El 8 de desembre de 1852 arribà el ferrocarril a Benifaió, que es va convertir així en una de les primeres poblacions valencianes amb aquesta importante millora.
Ermita Verge dels Desamparats
Substituí l’antiga ermita al carrer del Calvari, probablement del segle XIX, que fou enderrocada l¡any 1937.
Església de Sant Pere Apòstol
Tercera església construïda al mateix solar; l’any 1770 s’inicià la seua construcció que finalitzà el 1783.
Creu de terme i safarieg municipal
La creu de terme s’erigí l’any 1901 en commemoració a la entrada del segle XX, al raval del poble.l
Aljub medieval
A sota de la Plaça Major, es troben uns soterranis excavats en el sòl, amb arcades ogivals de rajola, utilitzat proba-blement com a aljub.
Mercat municipal
La construcció del mercat municipal, obra de l’arquitecte Emili Artal, d’estil racionalista, amb relleus de l’escultor Vicent Beltran Grimal ambdós suecans.
Molí vell
La prolongació de la sèquia reial del Xúquer a través de les nostres terres, pel duc d’Ixer, féu possible la construcció d’un important molí (finals del segle XVIII)
Text: Francesc Beltrán i López, Cronista oficial de Benifaió
FESTES AL CARRER
Festes de Carrer:
Destaquen les del carrer Trullàs, l’ermita i Espartero.
Festes Patronals: Sant Roc, Divina Aurora i Santa Bàrbara:
Es celebren del 15 al 22 d’agost. Processó Sant Roc (16 agost), Processó Divina Aurora o la dels fadrins (20 agost) Processó Santa Bàrbara patrona de Benifaió (22 agost)
Nou d’octubre:
Baixada de la Reial Senyera des del balcó de l’Ajuntament.
Sant Antoni del Porquet:
Es celebrà al mes de gener amb actes tradicionals com ara benedicció de pans i calderes, benedicció d’animals i cremà de la foguera.
Festes Falleres (Sant Josep):
Festa implantada als seus inicis des dels anys 40. Es celebra cada 19 de març amb cinc comissions falleres censades.
Setmana Santa:
Des de fa 30 anys es celebra a Benifaió a càrrec de les quatre Confraries existents.
GASTRONOMIA
De la gastronomía de Benifaió destaca el arroç (paella, amb «fessols i naps» i al forn. També «l’olla» de Nadal i la «pilota» de magro.